La fada Turquina es presenta

Hola, sóc la Fada Turquina, visc a l'escola bressol Gegants de Mollet, al pis de dalt, visc en un teatre, el meu teatre: "el teatre de la Fada Turquina". Us deveu preguntar què hi fa una fada com jo en un teatre, i què hi fa un teatre en una escola bressol, oi?
Anem a pams: fa uns anys la Montse i la Isabel van anar a San Miniato per conèixer les escoles bressol que tenien allà (les mestres, ja se sap, no paren mai: cursets, lectures, visites... mai en tenen prou, sempre en volen saber més), van anar a visitar "La Bottega di Geppetto. Centro di Ricerca e Documentazione sull'infanzia" i en van tornar enlluernades, igual que quan van anar a visitar les escoles bressol de Reggio Emilia... D'aquells viatges en van sortir moltes idees, propostes i iniciatives per fer aquí, i d'aquell va viatge va sortir el meu nom, perquè així es com es deia un dels nido que van visitar: Fata Turchina... Fada Turquina quines coses, oi? Però un nom no és res, tot i que el meu nom portava un color i una identitat: ser una fada blava no és qualsevol cosa.
Una fada és un ésser màgic, creatiu, bo, simpàtic... Una fada té imaginació, bon gust, alegria...
Però quina cara tindria aquesta fada? com aniria vestida? tot això ho va resoldre la Montse, que és una manetes, i és qui em va fer (tot i que després em va fer un bon lifting la Susana). Jo trobo que sóc força maca, què en penseu?.
Doncs bé, ja em tenien: una fada guapa i amb un nom bonic. I què havia de fer aquesta fada? quina seria la seva màgia? Elles tenien un seguit de propostes imaginatives, d'espectacles, (que, tot s'ha de dir, no s'havien pas inventat, els hi havien suggerit els cursets del Manel Angel Fernández-Gallego que els va "encendre la imaginació" ) al cap. Alguns ja els havien fet de la mà del senyor Bigotis, a Montmeló a l'EBM La Fireta, però aquí a l'escola Bressol Gegants en volien fer més i millor. I què millor que un teatre per fer aquests espectacles? i qui millor que jo, una fada de color blau, per presentar-los?
Així va ser com vaig venir a viure al meu teatre, al pis de dalt de l'Escola Bressol Gegants. I la veritat és que m'hi trobo molt bé. Cada divendres venen els nens i les nenes a veurem, parlo amb ells i els presento un nou espectacle.
Això sí, hem de cantar la meva cançó:
"Jo sóc la Fada Turquina,
i aquest teatre és el meu,
si voleu veure espectacles,
piqueu de mans,
piqueu de peus".
I abans de començar hem de dir les paraules màgiques:
"Xiribí, xiribó
que s'obri el teló"
Us aniré ensenyant què faig i com són els meus espectacles, si em voleu acompanyar.
Fins aviat!